GALERIA DE PERSONATGES VINCULATS

La nostra Parròquia està formada per tots els homes i dones que, al llarg del temps, s’han esforçat a seguir Jesús Ressuscitat i per viure l’Evangeli. La majoria de les vegades han estat gent senzilla que el pas del temps ha oblidat. Però el Senyor no oblida mai els seus amics. És més, sovint els que als ulls del món han estat pobres i senzills, pel Senyor són els més importants.

Aquesta galeria de personatges importants vinculats a la nostra Parròquia és per per recordar que, si bé tenen un perfil memorable pel nostre món, aquest són únicament un botó de mostra de la gran força de la nostra Parròquia: una multitud immensa d’homes i dones, infants, joves i grans, que han viscut l’oblit del nostre món, han ennoblit i dignificat la seva vida unint-la al Senyor, l’Anyell de Déu.

Monjo benedictí. Baríton i compositor. Inventor del vela-cordi i de màquines hidràuliques. Naturalista i estudiós de la fauna i flora de Montserrat. Traductor al català (entre altres LES GLÒRIES DE MARIA). Membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i de la Societat Filharmònica de Barcelona. Té un carrer dedicat a Llafranc.

Mestre orguener de Girona. Inicià la casa Aragonès el 1909 que continuaren el seu fill Salvador, que construiria l’orgue de la catedral de Girona (1941). Francesc Aragonés construí l´orgue de Santa Coloma de Farners (1910), de la capella de les Butinyanes de Girona (1927), del santuari del Camí de Cambril (1935) i, a Barcelona, els de Sant Francesc de Sales i de l’Esperança de Barcelona. El 1929 construí l’orgue nou de la nostra església parroquial i que, com tants altres del país, fou destruït el 1936.

Mestre orguener de Monistrol de Montserrat. Promotor de l’orgue català. Construí 138 orgues. En destaquem els orgues del teatre de la Passió d’Esparraguera (1977), de Santa Maria de Ripoll (1977), de Bagà (1978), del Conservatori Municipal de Barcelona (1978), de l’Aldea (1979), de la catedral de Tortosa (1979), del Tibidabo de Barcelona (1980), de Torroella de Montgrí (1980), de l’Esperança de Mataró (1981), de les Carmelites de Mataró (1983), del monestir de Vallbona de les Monges (1983), de les Carmelites de Tarragona (1987), del fòrum Berger Balaguer de Vilafranca del Penedès (1988), de Llívia (1990), de la Sènia (1992), dels Franciscans de Balaguer (1993), dels Caputxins de Sarrià Barcelona (1993), de Puigcerdà (1994), de Sant Llorenç de Lleida (1997), de Sant Cebrià de Vallalta (1997), de la Santíssima Trinitat de Sabadell. (1998). També els del Seminari de Girona, Sant Daniel de Girona, El Papiol, Companyia de Jesús de València... El 1985 construí l’actual orgue de la nostra església parroquial. Passava les vacances d’estiu a Calella de Palafrugell.

Mestre de cases i constructor. Treballà en el campanar de l’església de Sant Feliu de Girona i en la construcció de les esglésies de Fornells (1578), Sant Martí Vell, Bordils... Com a “mestre major”, dirigí l’ampliació de l’església de Palafrugell i la construcció de la seva façana. Morí a Palafrugell el 28 de juny del 1590 i fou sepultat al cementiri parroquial.

Mestre orguener de Barcelona. Fill del també orguener Josep (+ 1733). Construí diversos orgues a Catalunya. Es té constància de la construcció dels orgues de la capella del Santíssim de la catedral de Barcelona (1712), de Sant Miquel de Barcelona (1728), de Santa Maria de Jonqueres de Barcelona (1731), de Montserrat (1735), de Sant Feliu de Girona (1739), de Sampedor (1741), de Santa Maria del Mar (1741), de Montblanc (1750), d’Igualada (1758), de la Seu d’Urgell... El 1740 refè i amplià l’orgue de la nostra església parroquial, que estava situat damunt de la capella del Roser (actualment la capella de la Sagrada Família). Com tants altres, el aquest orgue fou destruït el 1936.

Escultor imatger. Fou deixeble d’Agapit Vallmitjana. A les esglésies del diòcesi de Girona, són d’ell les imatges de la Mare de Déu del Mercadal, Immaculada de la Catedral de Girona, Sant Josep i Immaculada del Seminari, Sta. Teresa de la façana de les carmelites de Montilivi, Assumpció de Bescanó, Sagrat Cor, Sagrada Família i Immaculada de Castelló d’Empúries, St. Cebrià de Flaçà, St. Josep Oriol de Canet de Mar. A la nostra església parroquial, són d’ell les imatges del titular de la Parròquia, sant Martí de Tours, dels patrons de Palafrugell sant Sebastià i santa Margarida i les imatges dels sants Miquel, Llúcia, Jaume, M. de D. de l’Eucaristia, Josep, Narcís, Tomàs d’Aquino, Àngel de la Guarda, totes aquestes imatges a l’absis. També hi ha la imatge de la M. de D. de Montserrat.

Josep M. CERVERA I BERTA

Sacerdot. Organista de Palafrugell del 1933 al 1936. Fundà la coral “El Cant Empordanès”. Del 1936 al 1939 va estar refugiat a la casa d’una heroica família de Palafrugell. Publicà una vintena d’obres i en destaquem “El calze i la lira. Antologia de poetes sacerdots gironins (1847 - 1986)” (1987), “La música i els eclesiàstics músics del Bisbat de Girona en els segles XIX i XX” (1987) i, sobretot, l´obra més emblemàtica “Testimoniatge de Fe i de Fidelitat. Els preveres de la Diòcesi de Girona víctimes de la revolta del 1936” (1991).

Estava casada amb Josep M. Serra Muñoz, de família palafrugellenca. Fundà i sostingué més de 30 institucions, sobretot, amb els salesians. Es relacionà directament amb St. Joan Bosco. Per la seva vinculació amb Palafrugell, on passava les temporades d’estiu, col·laborà en diverses iniciatives religioso-socials de la vila (Conferències de Sant Vicenç de Paül, Centre Catòlic, Filles de Maria...) i en la construcció de l´església de Sant Pere de Calella. Diverses biografies exposen el seu perfil. A Calella de Palafrugell hi té un carrer dedicat.

Jesuïta. estudiós destacat dels documents de la Companyia de Jesús. Fou el primer responsable de la publicació de la Monumenta historica Societas Iesu i també dirigí la Monumentia Ignatiana. El seu germà Agustí fou un conegut educador religiós de La Salle.

Tallista i escultor destacat del barroc català. Esculpí notables retaules per diverses esglésies: el de St. Llibori de la Pietat de Vic (1688), el de St. Antoni de Torelló (1690), el de St. Benet de la catedral de Vic (1698) el de la parròquia de Seva (1699) el de la Parròquia d’Arenys de Mar (1706) el del Roser d’Olot (1708) el del Crist de Berga (1713) el de l’Assumpció de la catedral de Girona (1713)... També són del seu taller el de la parròquia de Cassà de la Selva i, el darrer, el de Cadaqués. El 1708 i el 1710 contractà la construcció del retaule major de la nostra església parroquial, un dels millors de la seva producció i del seu taller. Del 1714 al 1724 cobrà per la feina feta. Com tants altres, el nostre retaule fou destruït el 1936.

Escultor imatger. Fill del també imatger Eloi Espelta. Fou deixeble de Josep Campeny. A les nostres comarques són conegudes les imatges que esculpí de St. Narcís per Sant Feliu de Girona, M. de D. dels Àngels pel santuari de Sant Martívell, Sant Feliu de Llagostera, Assumpta de Roses, M. de D. del Bonviatge per Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols... Per la nostra església parroquial esculpí les imatges de la Immaculada Concepció (1954), de sant Lluís Gonzaga, de santa Llúcia i de la M. de D. quan era Xiqueta. Amb la seva família , passà diversos estius a Llafranc.

Capellà. Va ser vicari de Palafrugell el 1953. Guanyà les oposicions de canonge de Tarragona i fou cofundador de la Universitat de Navarra. Biblista profund i un dels traductors de la Bíblia Catalana Interconfessional. Edità comentaris al Càntic dels Càntics, a l’Eclesiastès i a algunes cartes del Nou Testament a La Bíblia dia dia (ABC, 1980). El 1999 les Publicacions de l’Abadia de Montserrat publicà un recull de textos seus al llibre PREGUNTES SOBRE DÉU, PREGUNTES SOBRE L’HOME.

Sacerdot. Escriptor. Vicari de Palafrugell del 1914 al 1917. Publicà més de 30 obres de teatre representades amb èxit a molts centres parroquials. Edità dos reculls de poemes. Té obres musicades per diversos compositors i diversos goigs (Virolai a Santa Maria del Collell, amb música de Mn. Lluís Romeu; Goigs a llaor de Sant Victorià, de Sant Esteve de Bas). Promocionà la Secció Dramàtica del Casal Popular. Dedicà a Palafrugell l’Himne del Casal Popular (del 1917, musicat per Mn. Miquel Rué, mestre de capella de la Catedral) i el poema L’estiuet de Sant Martí (musicat per Josep Baró i Güell).

Franciscà. El 1784 fou destinat al Perú i s’incorporà al centre missioner d’Ocopa. Explorà el riu Ucayali i les Pampes de Sacramento. Publicà la crònica de l’exploració a El Mercurio de Perú i a el Viajero Universal i a El Mercurio Español. Feu el primer traçat del mapa de l´orient peruà i es publicà a el Mercurio Peruano, Posteriorment, a les zones explorades, hi organitzà centres missioners. En aquesta segona expedició va acompanyar-lo el P. Bonaventura Marquès (també fill de Palafrugell). El P. Girbau fou president de les missions d´Ucayali de l’estat de Colegio de Ocopa. El 1799 fundà la missió de Cocobambilla, del Colegio de Moquegua, al Sud del Perú. Fou proposat per ser el primer bisbe de Mainas si bé no acceptà.

Germà marista. Treballà al Perú. A Mataró fundà “Els trenta valents de David”. El seu germà Jaume treballà al Paraguai. La seva germana Joaquima treballà a Nou Mèxic i Califòrnia.

Servent de Déu. Germà Marista. Màrtir. Era el director del col·legi dels maristes a Palafrugell. Fou assassinat el 17 de setembre.

Franciscà i missioner al Perú on refundà el col·legi de Moquegua. Explorà per primer cop el nord del Cuzco. Col·laborà en la fundació de Cocabambilla, amb església amb el palafrugellenc P. Narcís Girbau. Primer president, i viceprefecte de les missions de Moquegua, ara ampliades. Obtingué valuoses dades i descobrí que, navegant aigües avall de l’Ucayali, s’anava a parar a les missions d’Ocopa, i fou el primer missioner a entendre el quitxua. Gran observador, descriví la qualitat dels terrenys i dels seus possibles cultius. Gràcies a les seves observacions es pogué determinar el curs que seguia el riu Urubamba. Residí molts anys a Cocabambilla en condicions molt precàries. Un decret de Simón Bolívar suprimí el col·legi de missions i ell intentà retornar a Catalunya. Possiblement moriria en aquest moment, a Cocabambilla.

Franciscà i missioner del Perú, resident a Ocopa i, posteriorment a Huánuco i Chaclla. Acompanyà el P. Narcís Girbau a la segona expedició pel riu Ucayali, el 1791. Va ser el president de les missions de l´Ucayali, on morí. Col·laborà, amb el P. Girbau, en la redacció de “Notícias interesantes a la Religión i al Estado escritas desde Mano por los PP. Misioners de Ocopa Fr. Narciso Girbal i Barceló i Fr. Buenaventura Marqués, recibida en esta capital (Lima) el 17 de junio del mismo año (1792), por las que se manifiesta el descubrimiento de un nuevo camino de Manoa a Cumbaza, más breve i cómodo que el usado, pues se ahorran por él 300 leguas de navegación, el estado de muchas conversiones del Sarayacu i la proporción para reducir todas las naciones del caudaloso rio Ucayali. Abril 1792”. Aprengué i s´especialitzà en les llengües andines i els seus treballs d´investigació més coneguts són el “Vocabulario de los idiomas índicos conocidos por Cunibos y Panao o Setabas, o sea, fragmentos del arte del idioma cunivo... “ i “Vocabulario de la lengua campa”. Visqué gairebé trenta anys a les missions d´Huánuco, espelcialment Chaclla, en plena selva amazònica.

Caputxí. Predicador i escriptor de fulletons religiosos. Fundador de les Joventuts Antonianes (Palma de Mallorca, 1913). Té dedicat una plaça a Palma de Mallorca.

Sacerdot. Escriptor i Músic. Va ser vicari de Palafrugell. Va ser professor de religió i de música a l´Institut de la Dona de Barcelona. Poeta vincular al grup modernista de la revista Vida. Articulista del periòdic El Matí i director de la Revista litúrgica. La seva obra poètica la podem trobar a La Crònica i a Baix Empordà. Participà en diversos Jocs Florals guanyant alguns premis. També va ser músic i crític musical a la revista Scherzando. L’elogien en Josep Pla, Lluís G. Pla, Camil Geis, , Josep M. Cervera...

Escriptor periodista i narrador. A la nostra església parroquial rebé els sagraments de la iniciació (baptisme, confirmació, comunió) i s’hi celebraren les seves exèquies. En els seus escrits descriu la nostra església parroquial, la de Sant Sebastià de la Guarda i diverses celebracions parroquials. Està enterrat al cementiri parroquial de Llofriu.

Sacerdot i escriptor apologètic. Residí a Palafrugell a partir del 1909. Entre les seves obres destaquen: La fe del nostre poble. Apologètica popular (1926); Els dogmes de la nostra fe (1929, prologat pel Dr. Carles Cardó) i Qüestions d´ara: exposició i defensa de la veritat (1934, obra pòstuma prologada per Mn. Eudald Serra Buixó).

Comerciant i mecenes. Ofrenà un frontal de plata i unes sacres per la Confraria del Santíssim Sagrament de la nostra parròquia. Fou fabricat per l’argenter Agustí Díaz, a Cadis, el 1787 i lliurat, tot seguit, a la parròquia pel seu marmessor Joan Pagès. També deixà a l’Hospital alguna propietat i, al Municipi, un retrat seu pintat per Juan José Rosales (notable pintor guatemaltenc que morí el 1816). Martí Serra té dedicat un carrer a Palafrugell.

Músic, professor i compositor. De les seves composicions, la més coneguda és l’havanera LA GAVINA, que popularitzà la Marina Rossell. Acompanyava les celebracions parroquial fent sonar l´harmònium i dirigint, a l´església parroquial la Schola Cantorum. No escatimà esforços per acompanyar les representacions i vetllades que es realitzaven al Casal Popular, especialment Els Pastorets. També són recordades les caramelles i fins en composà alguna: CARAMELLES 1947, CORRANDA DE PASQUA, BON DIA PRIMAVERA (lletres d´en Bepes), CARAMELLES 1951 (amb lletra de Barceló i Mates). També va composar la nadala PRESENTS DE L’INFANT DIVÍ.

Gravador, pintor i il·lustrador. Deixeble de M. Urgellés i d’Eduardo Chicharro. S’especialitzà en pintura mural i en la il·lustració de llibres de tema religiós per editorials de Barcelona i Nova York. A partir del 1939 intervingué en la restauració i decoració de moltes esglésies de les diòcesis de Tarragona, Barcelona, Solsona... També decorà esglésies a Madrid y Caracas. La seva relació amb el bisbe Josep Cartañá, possibilità la seva intervenció a diverses esglésies del bisbat de Girona. Les intervencions més destacades són les pintures murals de l’absis de Sant Martí Sacosta (Seminari de Girona), capella dels sants Cosme i Damià a l’església del Carme de Girona, absis del Mercadal (Girona), absis de Santa Rosa de Llafranc, a més de moltes altres intervencions menors. A la nostra església parroquial, del 1943 al 1954, pintà els murals de l’absis, de la capella fonda, del baptisteri, del sotacor i de la capella de la Sang.

Músic, compositor i destacat instrumentista de tenora. Pau Casals el denominà “Príncep de la tenora”. Musicà els goigs en honor de Sant Martí que, des del 2001, es canten el 11 de novembre a la nostra església parroquial. A la mateixa celebració s’estrenà la seva sardana LA FESTA DE SANT MARTÍ. Estrenada el 20 de juliol 2005 sortint de l’ofici de la festa de santa Margarida, la darrera sardana que composà la dedicà al Rector de la nostra Parròquia i la intitulà LA SARDANA DEL RECTOR. Els seus funerals es celebraren a la nostra església parroquial.

Sacerdot, poeta, dramaturg i metereòleg. Vicari de Palafrugell del 1911 al 1912. Germà del també poeta Mn. Francesc Viver.

Pintora i escultora. Fundadora del grup d’artistes INIDIKA (1951). Realitzà més de 350 exposicions destacant les fetes a Girona, Barcelona, Madrid, Lleó, Argentina (Buenos Aires, Salta, Córdoba), Estats Units, Suïssa... Obtingué més de 30 distincions en reconeixement a la seva obra. La seva obra artística s’exposa a museus de Perpinyà, Sâo Paolo, Museu d’Art Modern de Barcelona... Va destacar a les exposicions d’ART SACRE de Girona, els anys 1965 i 1967. La seva producció religiosa es pot admirar a la capella de les Terciàries Dominiques del Pont Major (Mare de Déu del Roser, 1972), a l’església parroquial de la Sagrada Família de Blanes (sagrari esmaltat, frontal d’altar amb el Sant Sopar), a l’església de Sarrià de Ter (M. de D. de la Misericòrdia), a l’església de Sant Salvador de Girona (escultura i vitrall), a l’església de Falset (vitrall i creu), a la font de Sant Julià de Ramis (esmalts amb sant Cosme i Damià)... Per la nostra església parroquial dissenyà el sagrari (1968, amb un recull de pedres semiprecioses) i la creu d’esmalts (1966).

Amb la deguda autorització, pelegrina a Roma per obtenir el Jubileu, el juliol de 1350, durant el segon jubileu.

L’octubre del 1543, amb el somatent de Palafrugell, va còrrer a la defensa de Palamós contra el pirata Barba-rossa. Tots van ser morts cruelment, especialment ell.

Va promoure la construcció de l´església actual (1588 - 1593). El Mestre d´Obres fou Pere Boria. També s’amplià el cementiri (1594).

Era Doctor en Teologia. Va promoure la Confraria del Santíssim (1619), la construcció del retaule del Roser (construït el 1620 pel Mestre Enric de Girona), es col·locaren campanes noves (1618 -Hospital-, 1632, 1634), s’instituí i es dotà el servei de claver (campaner o conserge, el 1624), es construí la Creu major de plata (1634), es visqué la Guerra dels Segadors (1637-1640).

Es contractà Pau Costa per la construcció del retaule major (1708/1710). S’instituí .a Congregació dels Dolors (1718).

Es construí el retaule dels Sants Abundo, Juli... (el 1728, per Fernando de Segovia) La Congregació dels Dolors construí la capella nova de l´Hospital (1737). Es construí l’Orgue nou (el 1740, per Antoni Buscà) . Morí accidentat el 19 de gener de 1748.

Fou quan Bartomeu Serra entrega a la Confraria del Santíssim el Pali/frontal de plata i les sacres que, per testament (1785) que el seu pare Martí Serra Avellí havia llegat a la Parròquia, per us de la Confraria del Santíssim.

Era domer de la Parròquia. Va inventar un curiós molí fariner manual. Entre els anys 1788 / 1794 intentà patentar-lo posant-se en contacte amb el Marquès de Floridablanca i amb el Duc d´Alcúdia. El seu projecte no quedà prou clarificat i va ser ridiculitzat per les autoritats.

Acompanyant el somatent de Palafrugell, morí en la defensa de Gualta contra una tropa napoleònica (11 de maig del 1809).

Durant el seu rectorat es construí el col·legi Vedruna (1884), promogué l’església de Sant Pere de Calella (1887), s’instituïren les Conferències de Sant Vicenç de Paül (1880), promogué la construcció del cementiri actual. Morí afectat per una atac de feridura.

Va promoure la construcció de l’església de Santa Rosa de Lafranc (1896), la construcció de l’Asil (1997), Batejà l’escriptor Josep Pla i Casadevall (1897).

Funda el Casal Popular (1913, amb les seccions de Caixa de Pensions per a la vellesa, Sindicat Agrícola, Esports, Recreativa, Patronat d´obreres, Legionaris de la bona prensa...), Promogué la construcció del nou orgue (1929, obra de l’Aragonés), Va ser testimoni de la destrucció de l’església parroquial Guerra Civil (1936-39) i, a Girona, es va refugiar a les Germanetes dels Pobres . Del 1939 al 1950, va promoure la reconstrucció de la vida parroquial i de l´església parroquial.