dissabte, 27 / febrer / 2010

Quan vaig ficar-me al llit, s’aguditzà el dolor a la cama dreta: deu ser un atac de ciàtica i tinc la nit del lloro. Prenc algun calmant i, fins cap a les 4, no agafo bé el son  i no m’he despertat fins a les 8, i quan em llevo, tot són presses i tot queda endarrerit. Una qüestió: Una institució civil, per molt legal que sigui en l’àmbit del dret civil, pot anul·lar de dret les competències internes de les institucions canòniques eclesiàstiques? És una pregunta que fa dies que ens plantegem una colla de companys i que, alguns canonistes de renom ens responen dient que no, i que fins es pot infringir greument el codi del dret canònic. Per exemple: en el cas d’una parella casada canònicament, per molt que obtingui el divorci en el camp civil, aquella separació no té validesa en el camp canònic, como pateixen moltes parelles. Enterro, bateig, missa anticipada i, entremig, preparar la presentació del web i atendre alguna trucada i alguna visita. Varies persones m’han valorat positivament la tertúlia, ahir al matí a la ràdio, amb les intervencions de l’Antoni Puigvert, en Pere Portabella i en Josep M. Terricabres. Sembla que l’Antoni va estar brillant defensant el dret de l’Església a parlar i a equivocar-se, i ho defensava des d’una postura no compromesa amb l’Església. Al vespre venen en Joan i la Maria a saludar-me, amb la Mar i en Joan (en Carles és a esquiar) i, al Casal, sopar amb els actors i col·laboradors del pessebre vivent. Tanquem la paradeta cap a les 12. I demà, tornem-hi.

diumenge, 28 / febrer / 2010

la temperatura s’ha suavitzat molt i la mínima, aquesta nit, ha estat d’uns 12º i ens llevem amb uns 17º. Com és que es succeeixen tants terratrèmols i tan violents  al con sud? Haití, ara Xile i, ahir mateix, a Salta (Argentina). S’ha realitzat alguna prova nuclear secreta?  Segurament que si no fos que el sisme, a Xile, ha estat tan violent, es parlaria del de Salta, on va ser d’uns 7º, amb alguns morts i diversos desperfectes, també a la catedral, on es venera el Senyor del Miracle, invocat precisament contra els terratrèmols. En Ruben era a casa d’un amic, quan tot es bellugà. Vaig a dinar a Banyoles. Hi ha la consulta popular per demanar l’opinió sobre un referèndum per la autodeterminació. A la tarda, passo per Can Màrius. Sembla que la participació ronda el 10%. Em comenten que la consigna dels mitjans de comunicació més forts ha estat ignorar-ho i, en el cas dels socialistes, abstenir-se de participar-hi. Pobre Pallach! Fins per Nadal, va rondar per la parròquia en Leonardo, un xilè pietós que també ajudava una mica en Paco. En quedar sense feina, preferí retornar cap a casa seva, a Valparaiso. No en sabem res des que marxà. Com l’haurà afectat el terratrèmol d’ahir?      

Dilluns, 1 / març / 2010

Faig la passejada del matí a la inversa, començant a l’església. De nou ve en Marc a enllestir la reparació de la sirena de l’alarma de l’església. Al migdia em venen a parlar d’un projecte artístic. Pot estar bé. Són interessants els comentaris col·laterals parlant d’art, dels anomenats agents culturals del poble, de problemes familiars, de temes diversos... Preparo un xic el parell de classes que haig d’impartir, aquests divendres, a la Universitat de Girona. Hi ha reunió mensual amb els pares de la mainada de primer any de catequesi: no sé pas qui ha preparat el material, però segur que la seva relació amb pares és molt virtual i ben poc real. Per tant, un suspès pels “tècnics” qui ho han preparat. Les catequistes comenten que, avui, la mainada sentien el grop. Amb alguns pares comentem els petits pillatges que porten malestar entre la gent i afecta sovint la bona convivència: però es lamenten, també, que pels grans desfalcs, no passa res a ningú: Palau, Gurtel, Pretòria... I un sol d’aquests pillatges (i un sol d’aquests pillastres) s’embutxaquen molt més que tots els pillets del poble plegats. A Can Facundo van tenir diverses visites d’un lladre. La darrera vegada, quan els propietaris arribaren a la casa, es van adonar que també havien tingut visita. El gat, tot miolant, els va indicar que el visitant era al dormitori, amagat sota el llit. Amb sang freda, i fent com si res s’hagués vist, es va demanar la presència de la policia. Al vespre, després de la darrera reunió amb els pares, vaig a l’església on es fa la primera trobada i el primer assaig del Viacrucis vivent. HI veig bon ambient.  

Dimarts, 2 / març / 2010

Des de dalt de tot de l’escala, on hi tinc l’estenedor, a primera hora veig la lluna que va fer el ple i es situa per damunt de l’església de Mont-ras. La claror i els diversos panorames privilegien la rectoria. Des de cada façana, des de cada planta, es gaudeix d’una vista diferent. Segueixen els tremolors al nord d’Argentina i al sud de Xile: ben curiós. M’hauré d’arribar a observar l’Estanyol de la Cendra per si s’ha somogut i enterbolit l’aigua. Tinc les reunions amb els pares de la mainada més gran de catequesi. Tot i que el material és senzill, es presta molt més al diàleg i a la participació. A la tarda, a la Biblioteca, participo a una reunió per parlar del conflicte que sovint hi provoca una colla d’adolescents. M’hi ha convidat la Carme Fenoll, la directora. També hi participen en Jordi Domingo, en Cyril Torres, en Manel Mayol, en Josep Obrador, en Miquel Àngel Hervàs, la Brigitte Robert, l’Anny Unland, en Josep M. Fenoll, la Maria, en Francesc Matès, en Josep M. Soler, en Mohamed Abdaui, l’Elisabet Comacrós i la Glòria Cruz. Es parla del nou reglament que s’hi implanta, de com atendre aquests adolescents i, a la vegada, com calmar-los, en un procés d’ajudar-los a assumir un major respecte i una major maduresa. Segurament hauria estat bé que també hi assistís algú de serveis socials i algú del departament de joves.

dimecres, 3 / març / 2010

 A la nit ha plovisquejat i, al matí, va fent la xim-xim. Ara ens diuen que, amb els terratrèmols a Argentina, Xile, Haití, s’ha desplaçat mínimament l’eix de la terra i s’ha allargat la nit insensiblement. Ves per on! I segur que també afectarà els casquets polars i, per tant, els punts àlgids de temperatura. Amb el tsunami d’Indonèsia (el 2004), els meus nebots ja deien que podia haver passar una cosa així i, em penso, que aleshores no se’n digué res. I, copets a copets, potser s’aconseguirà posar el món de caps en avall, també a nivell climàtic. Vaig a comprar enciam per amanir i entro al mercat del peix a sisar tres lluces. A voltes, ser capellà pot tenir el perill de quedar tancat dintre d’un clos de relacions format únicament per les bones persones vinculades a la parròquia i del món eclesiàstic. A mi sempre m’ha agradat trobar maneres de ficar-me enmig de la gent, prendre’n el pols, saber com es mou a la vida... A Palafrugell, he passat per entorns (que ja he anat deixant enrera) que m’han facilitat molt bones relacions humanes: al Garbí (pares, professors, personal... ), menjant als restaurants populars (ja fa una colla de setmanes que no hi faig gasto), pujant i baixant diàriament pel c. Ample... He començat, però, una nova etapa d’anar obrint altres cercles de relació: a l’Asil (residents, personal, famílies, voluntaris, religioses... ), al mercat (les diverses parades, les botigues, el peix... )...  En Jordi em porta fotocopiat la narració dedicada a Palafrugell del llibre de Joan Costa Deu (de Sabadell) i Modest Sabaté (de Cassà de la Selva) LA VERITAT DEL 6 D’OCTUBRE per tal que conegui millor el que, fa uns dies, comentava sobre els Fets d’Octubre del 1934 a Palafrugell. A la web de TV-23, el meteoròleg Eloi Cordomí, parla d'en Caste, en Josep Castelló: es veu que avui Sa Roncadora es fa sentir... Un cop de mar ha envestit contra un creuen, davant de Sant Sebastià: entre les víctimes, hi ha dos morts. Ha anat plovent tot el dia: una bona saó. S’anuncia la visita de Benet XVI a Barcelona, el proper 7 de novembre, per consagrar la Sagrada Família. Joan Pau II, fa 28 anys, també visità Barcelona el primer diumenge de novembre. Han caigut uns 40 litres: pluja, bon temps!

Dijous, 4 / març / 2010

Tot es lleva remullat però el sol va traient el nas al llarg del matí. Un company em comenta trifulgues canòniques i subterfugis jurídics que s’han teixit  ignorant i menyspreant el Dret Canònic des dels mateixos àmbits clericals i que, ja a la curta i més encara a la llarga, perjudiquen a tots i als protagonistes, que no poden saltar-se a la torera els cànons i el dret: i no es tracta de fer confessions individuals o no o d’una paraula de més o de menys a la consagració. En definitiva, una institució canònica es pot subjugar a una institució civil? Jo crec que no, i qualsevol canonista afirma contundentment que no. Tampoc un llei permissiva en l’àmbit civil no condiciona un principi moral ni anul·la un precepte canònic, a nivell intern de la institució eclesial. I qui en vulgui saber més, que es compri un llibre. Preparo les classes que tinc aquest divendres a la Universitat de Girona. I el dia acaba plovisquejant.

Divendres, 5 / març / 2010

I plovisqueja. La tertúlia del matí del divendres agafa volada. La Bet em comenta que és a Paris, amb en Mineu, celebrant les noces d’argent: per molts anys! Acabo d’enllestir la preparació de les classes d’aquesta tarda. Sembla que no estic tan nerviós com les altres vegades que ho he fet. L’Eloi ve a proposar-me implicar-me en la xarxa oberta, lliure i neutral i, sobretot, gratuïta http://guifi.net/ . Ja valdria la pena promoure-ho plantant telefònica  que tantes clatellades i enredades ens clava. Vaig a Girona, i dino al Boira. Amb simpatia i professionalitat, em serveixen l’Esteve i en Milla, el nét adoptiu de l’Annita, Arribo amb temps a l’aula 5 de la primera planta de l’antic convent de Sant Domènec, actualment facultat de lletres de la UdG. A l’entrada de l’antic seminari menor, ara facultat de ciències de l’educació, he vist que s’hi continua renovant, amb guix, la inscripció ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR, inici del poema de J.V. Foix. També n’hi llegeixo una més pujada de to, que podria ser d’algun poeta valencià. M’atén la responsable del SAFOR, la Dolors Puigdevall, que m’obsequia amb els llibres d’Emmanuel Mounier EL PERSONALISME i MANIFEST DEL PERSONALISME, també un altre amb les reflexions de varis autors PENSAR A LA UNIVERSITAT. Em presenta als assistents l’arquitecte Ramon Ripoll. Hi ha uns 35 alumnes, si bé per motius obvis,  en Pere excusa la seva assistència. Com sempre, he preparat material per 10 classes més. Sembla que tothom en queda satisfet. Quan estic acabant, s’uneix als oients el vicerector Francesc Feliu, bon amic des que vaig estar de vicari a Calella. Just suara li han arrancat un queixal. Quan acabo, em convida a fer un te tot parlant un xic del que ens uneix, dels amics comuns, de personatges estrafolaris i de la no gens afalagadora situació eclesial actual. Cap a les 9 arribo a Palafrugell. Tramuntaneja i fa fred. Cap a quarts de 12, quan torno de Plaça Nova, on he anat a donar un volt, em trobo amb l’Esteve Arbiell que, després d’atendre al seu consultori,  fa una passejada. Em comenta l’encert de les representacions del Pessebre, l’Entrada de Jesús a Jerusalem i el Viacrucis. Bona nit, i tapa’t,que fa fred.