Dissabte 27 de desembre / 08

Em truquen comunicant-me que vindrà la policia científica a comprovar els desastres i treure les empremtes digitals i mostres de sang. Cap a un quart d’onze vaig al Casal i quan hi accedeixo m’adono que hi ha entrat de nou, esbotzant del tot la porta més “segura” i s’han endut l’ordinador de la parròquia i un de Caritas, a més dels complements i altres punyetes. Ja hi tornem a ser. Truco la policia, truco a uns col·laboradors, inspeccionem l’edifici, vaig a efectuar la denúncia... Tot el matí a can taps. Vaig a dinar a casa d’uns amics i a refer-me de l’espant. Quin Nadal, Déu meu! N’hi ha per engegar-ho tot a rodar. Truco al Bisbe per informar-lo de tot plegat. El que més greu em sap és la informació que contenien els ordenadors. Cal comprovar si també la guarda el disc dur extern. Per més obligar-vos, la línea del meu telèfon no funciona: sembla que estigui refredada: ronquera, es talla la conversa, tan aviat connecta com s’entretalla... Em dóna tota la impressió que a informació de Movistar em tracten com un drap brut. Algun col·laborador m’insinua elegantment que estic esverat i que necessito calmar-me. Ha fet un bon temporal de llevant i avui encara mossega. Sembla que feia molts anys que no se’n veia un com aquest. A Tamariu i a Calella hi deixarà rastre: s’ha endut la sorra de Sant Roc i n’ha portada a Tamariu. 

Diumenge 28 de desembre / 08

A les misses manifesto el malestar i la indignació per la manca de seguretat. Comento que els regidors podrien passar amb un sou més ajustat, amb menys dietes i que no entenc perquè han de cobrar per assistir als plens. Retallant un xic de tot això, es podria millorar una mica més la seguretat del poble. Em penso, però, que és picar ferro fred. 

L’administrador de les galeries Cavallers, encara per inaugurar, em comenta que uns lladres hi van entrar i van carregar una furgoneta amb radiadors i forns de varis pisos. Suposo que hi estarien una bona estona remenant i carregant: i cap patrulla de la policia va passar, en aquelles dos horetes, pel carrer de la Caritat? S’haurà d’organitzar un sometent popular? (Per cert, el meu besavi n’havia estat caporal, a Banyoles, i sembla que alguna cosa me n’ha quedat a les venes). Molta gent em diu: oi, i la que baixa! Dino a Banyoles i, mentre som a taula, ve en Pere, el germà de El Prat, i parlem una estona de la situació a de la família,  dels robatoris al Casal,  de l’estada de la seva filla a Dubai... No sé si, aquest vespre, algú ha vingut a veure el pessebre vivent. Vaig a dormir amb caparrassa i tos.

Dilluns 29 de desembre / 08

El dia comença plovisquejant. Vaig a la meva oficina provisional, la sagristia.

De nou truco a Movistar. Avui m’atenen correctament, si bé sembla que ningú sap el que és parlar en català. Em confirmen que la incidència és de les línees de Movistar: Deu ser que tenen les antenes enmig de mar i amb el temporal han quedat desajustades.

Amb els capellans de l’Arxiprestat dinem a Can Guillermo, al passeig de mar de Sant Antoni de Calonge. Amb la llevantada, ha quedat cobert de sorra. Celebrem plegats el Nadal comentant les incidències d’aquests dies. Sembla que m’emporto el premi. Un col·laborador em comenta la presència d’un company al Sopar dels Innocents, a La Bisbal, a Can Abras: un xic histriònica. Ha plovisquejat tot el dia. Col·loquen un vidre de seguretat a l’obertura esbotzada del Casal. M’aconsellen tenir un bon gos guardià. També cal posar alarma, càmeres... i potser guardes de seguretat? I doncs, que no hi ha ningú que vigili, pel poble?

Dimarts 30 de desembre / 08

Tinc la sensació de ser com un gos sense amo que volta amunt i avall sense saber on anar a ajocar-se. Enlloc tenim una màquina de fer diners, però hi ha un actiu molt més important: la gent que aquests dies m’ha manifestat el seu afecte i suport i els col·laboradors incondicionals de la vida parroquial. Sempre hi haurà, però, qui ens retraurà que els qui ens han assaltat són alguns dels que jo i la parròquia ajudem. Pregunto, però,  si, entre tots, els haguéssim ajudat millor (o sigui, més adequadament), farien aquestes bestieses? Venen a visitar-me una parella de mossos i em comenten les seves hipòtesis de treball entorn del robatori. Em toca fer de rei i vaig a adquirir el que se m’ha demanat. A la tarda ve en Josep Pi i canviem panys del Casal: quin garbuix. Arriba un moment que ja no sé pas quin hem canviat i quin és el que deixem per bo, i és que n’hi ha una trentena, gairebé 10 per planta.

Dimecres 31 de desembre / 08

Amb en Miquel i la Rosa M., pugem a Fitor a celebrar-hi santa Coloma. Ens hi apleguem una collada que supera la trentena. Dels que ho començàrem, fa 7 anys, sembla que només hi continuen en Lluís, en Ferran i jo. Hi ha hagut continuïtat, però els participants han estat sempre diferents. Alguns, ja són al cel. Tot dinant, comparteixo taula i tertúlia amb els Dillet i els Morell. Parlem dels personatges singulars de Palafrugell, dels que ja no hi són (Grana, Naya, Arlà, Bernat...) i dels que hi són. N’hi ha d’escorça d’om. Sort n’hi ha d’ells en la vida grisa d’un poble. A Palafrugell es donen àlies ben curiosos: a un personatge intel·ligent, se l’anomenava “L’Imbècil”; a una persona hàbil per fer negocis, se l’anomena “El Gamarús”... I així podríem anar fer un bon llistat. Per cert, m’agrada apuntar els àlies que he conegut a la fixa dels difunts. Em saluden ben cordialment l’Eduard i Albert, que porta una arracadeta. Li pregunto què en pensa el seu pare i em diu que treu fum pels queixals. I s’haurà d’aguantar. Estic refredat com una sopa. Giro l’any de manera reposada. Ja he anat massa de bòlit aquests darrers dies. I quins dies! Au vinga, bona nit, i tapa’t.  

Dijous 01 de gener / 09

Tot i l’esvalot de la nit, em llevo reposat. Vaig a donar un tomb pel Casal i sembla que tot és correcte. Vaig a Banyoles i començo el nou any amb la mare, la Carme, en Josep, en Jordi i la Collell. La mare, a poc a poc, va menjant, però vol anar aviat al llit. No estalvia un bon xarrup de xampany francès: és curiós com li agrada, tot i que no li ha agradat mai veure massa! Quan es desperten de la migdiada en Ferriol i en Patllari, el panorama s’anima. Entre les dues misses d’avui,  juntament amb les que van venir a la missa anticipada, han vingut unes 300 persones. Aquests festes entre setmana són ben esgavellades, d’aquelles que, a l’Empordà, anomena de misses curtes i de taules llargues. En canvi, els guions de la missa que envien des de Barcelona són carregosos i feixucs. Des que sóc a Palafrugell, he introduït el costum de repartir un brot d’olivera, quan es venera la imatge del Nen Jesús. I sembla una bona idea.

Divendres 02 de gener / 09

Em penso que faig fils. Amb tantes festes i celebracions ja no sé a quin dia de la setmana estem. Porto al cap de què avui és dissabte, i em penso que no m’ho trauré de dintre en tot el dia. De mica en mica miro de d’entaforar-me de nou  al Casal. Parlo amb l’asseguradora per veure què ens cobrirà del robatori. Els desperfectes hi entren tots: vidres trencats, porta esbotzada, pany forçat... Els ordinadors no queden inclosos a la pòlissa. Què hi farem! Com diria en Frigolet, encara es va perdre més a Cuba. Vaig a visitar un malalt. M’ensenya la col·lecció de vaixells que ha construït: caravel·les, bergantins, fragates... Em diu que cada un d’aquests vaixells serà per un dels seus néts. Em comenta que va construir una llosa falsa per posar al campanar, a l’alçada de les botelles, quan un llamp n’esmicolà l’original. Dino als frares, amb en Pere i en Joan. A la tarda vaig a fer de rei. Compro un pluviòmetre per posar a la rectoria. Aquesta setmana Israel no ha parat de massacrar el poble palestí. I qualsevol els diu res! Fins fa 80 anys, els jueus eren sempre els dolents de la pel·lícula (entre els sectors dretans, especialment amb el nazisme), i ara resulta que la dreta sempre carrega contra els pobles islàmics. Ni tan ni tan poc! A La Jonquera estan enrabiats amb Movistar i l’alcalde d’allà s’ha plantat contra la companyia: encara que ningú no m’escoltarà, jo m’hi afegeixo, després d’una setmana de deficiències en el servei. I per ací, ningú diu res de res.